Prácticas políticas y movimiento feminista en el País Valenciano (1976 - 1982)
Verdugo Martí, Vicenta

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011. p. 333-358
ISBN 9788437078922

El capítol aborda el moment de major protagonisme del Moviment feminista al País Valencià, assolit a la dècada dels setanta i més notablement durant la transició atès que el desballestament de la dictadura i el context polític i social transicional representaren una oportunitat per a la reivindicació dels drets de les dones. En aquest sentit, el Moviment feminista va intervenir, conjuntament amb d'altres moviments socials, aportant les seues pròpies reivindicacions i denunciant la subordinació femenina, i va portar així a l'esfera pública qüestions que fins aleshores havien estat relegades a l'àmbit privat. L'autora, a través d'un estudi d'un àmbit geogràfic acotat, tracta des de les primeres plataformes feministes valencianes fins a l'Assemblea de Dones, passant per la Coordinadora de Grups de Dones del País Valencià. Així mateix, analitza els espais del Moviment feminista valencià i les principals campanyes per concloure que sense l'aportació d'aquest moviment social segurament la Democràcia espanyola hauria tingut un caire més conservador.

La Aportación de los nuevos movimientos sociales a la democracia en España
Toboso, Pilar

En: Historia de las culturas políticas en España y América Latina : Del franquismo a la democracia, 1936-2013. Zaragoza : Marcial Pons : Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015, p. 111-140
ISBN 9788415963769

L'objectiu del capítol és analitzar la contribució que els moviments socials que es desenvoluparen a Espanya durant el tardofranquisme i la Transició, als quals convencionalment hom presenta com a "nous", van fer al disseny democràtic, així com els mecanismes mitjançant els quals interactuaren amb les cultures polítiques d'esquerra. Els nous moviments socials, hereus de la fragmentació cultural dels anys seixanta, van plantejar unes reivindicacions d'acord amb la realitat social que es vivia al país, a conseqüència del desenvolupament econòmic. Unes reivindicacions que inicialment no contemplaven ni els partits ni els Sindicats tradicionals, centrats en la transformació del sistema polític, però que finalment es van veure obligats a incorporar per la pressió que s'exercia des del carrer. En aquest sentit, el capítol analitza, per una banda, l'orientació ideològica, en en el cas de tenir-la, dels denominats nous moviments socials i, per l'altra, procura explicar la pressió que realitzaren perquè el model democràtic finalment dissenyat es recolzés damunt d'uns paràmetres socioculturals diferents als inicialment previstos i que van transformar el sistema de normes i relacions socials dominants.

Asalto a la fábrica : luchas autónomas y reestructuración capitalista, 1960 - 1990
Quintana, Francisco

Barcelona : Alikornio, 2002
ISBN 8493223204

Les tres dècades compreses entre 1960 i 1990 representen en la nostra història recent una transició de la què el canvi de règim a un de democràtic només representa la vessant política. Són trenta anys de profunda transformació social, econòmica, política i cultural que segueixen el procés d'inserció de l'economia espanyola en el circuit de reproducció internacional capitalista. La primera part del llibre se centra en torn al que els autors qualifiquen d'antagonisme d'una classe obrera urbana i bel·ligerant, l'autonomia de la qual es materialitzà en un cicle de lluites autònomes que haurien constituït el teló de fons que precipità el pacte de la transició democràtica entre l'oposició democràtica i els hereus de Franco. La segona part recull les transformacions que, un cop consolidat el pacte social, tenen lloc al llarg de la dècada dels vuitanta, mitjançant la introducció de mesures polítiques que s'analitzen com a orientades a desintegrar la resistència obrera, en consonància amb el pla de reestructuració que s'estava portant a terme en la resta de països capitalistes. Un cop extingits els últims bastions de la resistència obrera autònoma i convertida la societat en fàbrica, s'hauria inaugurat una fase d'antagonisme social difús, amb noves figures de proletarització accelerada (precarització) vinculades a nous àmbits de vulnerabilitat del procés de reproducció capitalista.

Aportaciones teóricas y prácticas de los diferentes feminismos
Pérez Garzón, Juan Sisinio

En: Historia del feminismo. Madrid : Catarata, 2011, p. 206-244
ISBN 9788483196588

La conquesta de la igualtat per les dones ha estat un procés difícil i ple d'obstacles constants. Avui, en els inicis del s. XXI, aquesta igualtat s'accepta amb normalitat als països democràtics, en els quals queden encara aspectes per a resoldre, tals com la violència de gènere. Però la paraulaFeminisme segueix suscitant alguns recels perquè s'ha estès la idea que el Feminisme és una ideologia extrema entre els que encara es resisteixen que les dones surtin de les desigualtats imposades al llarg de la història. Per contra, el Feminisme és justament un moviment de transformació sociopolítica i cultural que promou el compliment del principi d'igualtat de totes les persones. Històricament, ha estat part de l'avanç de la Democràcia, de manera que ambdós s'exigeixen mútuament. Això sí, en el Feminisme les dones n'han estat les impulsores. Llurs aportacions han estat decisives per a construir societats més lliures i amb drets iguals per a tots. D'aquí la necessitat d'aquest llibre, prologat per Amelia Valcárcel, per a conèixer de manera clara i senzilla com s'ha arribat a la situació que avui es viu en alguns països, com han estat les successives conquestes de parcel·les de llibertat per a les dones i qui ha estat protagonista d'aquest procés. Més concretament, a les pàgines ressenyades, Pérez Garzón vincula el Moviment feminista amb els corrents de canvi social i cultural que van guanyar terreny durant la Transició i acabaren definint bona part del discurs públic de la democràcia.

La Construcción de una cultura política femenina desde la legitimidad feminista durante la transición política democrática
Nash, Mary

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011, p. 283-306
ISBN 9788437078922

En aquest capítol l'autora aborda la redefinició de la Ciutadania en clau feminista des de sectors de l'antifranquisme portadors, per tant, d'una nova cultura política bastida des d'aquesta "legitimitat feminista". Així, el capítol realitza un recorregut des de la conformació d'aquest nou Feminisme als anys seixanta en el marc dels "nous" moviments socials en oposició al franquisme i l'estat patriarcal. Per, més endavant, analitzar el fenomen de la "doble militància" i els processos de desafecció i construcció d'una cultura política en clau feminista per part de sectors de l'antifranquisme. Finalment, també aborda el procés de debat constitucional i les demandes del moviment feminista, així com aspectes relacionats amb el cos i el drets reproductius. En definitiva, l'autora conclou que el moviment de les dones fou un dels motors decisius de la lluita antifranquista per la democràcia, fet sovint menystingut per la historiografia.

El Moviment feminista durant la transició
Nash, Mary

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 355-365
ISBN 9788437062938

Als Països Catalans el Feminisme com a moviment plural té unes característiques diferents del moviment de molts països europeus ja que constitueix un moviment de signe polític inserit de ple en el moviment d'oposició a la dictadura franquista. A diferència d'altres països, la transició d'una dictadura a la Democràcia marcà lògicament una forta orientació política inicial del moviment, que es desenvolupà en el marc de les dinàmiques socials d'oposició a la dictadura franquista i de conquesta de la Ciutadania i de la Democràcia. El Feminisme català representà una clara resposta democràtica a la Repressió política franquista, però també dirigida de forma específica contra les dones.

La Transición de los intelectuales antifranquistas (1975 - 1982)
Muñoz, Javier

Ayer. (Madrid. Núm 81 (2011) p. 25-55)

La contribució dels intel·lectuals d'esquerres en la transició a la Democràcia ha estat objecte d'interpretacions discordants. El prestigi guanyat en la lluita contra la dictadura els atorgava una posició destacada en el procés de canvi social, però fenòmens com el qüestionament de l'intel·lectual universal, el desenvolupament del mercat cultural o la "crisi de les ideologies" van determinar la seva pròpia evolució durant aquests anys. Aquesta transició dels intel·lectuals dins de la Transició va estar marcada per una paradoxa: la Democràcia exigia el sacrifici de l'antifranquisme en nom de la reconciliació i d'una alternativa de poder de l'esquerra.

Revolución, democracia y feminismo : las mujeres de la extrema izquierda en la transición
Moreno Seco, Mónica

En: Caminos de democracia : Ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada : Comares, 2014. p. 133-148
ISBN 9788490451885

En el si de l'oposició a la dictadura franquista a Espanya - i en el marc de protesta en tot el món occidental, el bloc comunista i dels processos de descolonització-, van sorgir agrupacions d'esquerra revolucionària o radical crítiques amb els partits comunistes. En territori espanyol, la lluita antifranquista va marcar profundament aquestes formacions polítiques, que es van gestar sota la repressió i la clandestinitat, i van haver d'afrontar el debat entre la revolució i el suport a la democràcia durant el procés de transició. Eren partits amb una elevada representació de dones en la seva militància, que van deixar una petjada notable en el moviment feminista del moment i que estaven interessades en les experiències de dones d'altres llocs del planeta. El present capítol aborda l'experiència d'aquestes dones militants a l'esquerra radical. En aquest sentit, analitza el paper de les militants feministes i el seu posicionament respecte al binomi democràcia-revolució. En un segon apartat reflexiona sobre l'interès creixent de les dones de l'extrema esquerra pel feminisme i com aquest es plasmà en la relació amb organitzacions d'altres països. Finalment, conclou que l'aportació d'aquestes organitzacions i de les dones que hi militaven en l'extensió d'una cultura democràtica resultà important. Així mateix, destaca la centralitat del compromís polític i feminista en la trajectòria de moltes d'aquestes militants. Pel que fa a les relacions internacionals, l'impuls internacionalista generà una creixent atenció a les situacions de les dones del Tercer Món, davant l'oblit per part d'altres organitzacions. Més endavant, ja a la dècada dels vuitanta i davant del desdibuixament de qualsevol perspectiva revolucionària, moltes d'aquestes dones de l'extrema esquerra van abocar els seus esforços als moviments socials, especialment el feminista.

Mujeres en la transición de la Iglesia hacia la democracia : avances y dificultades
Moreno Seco, Mónica

Historia del Presente. (Madrid. Núm 10 (2007) p. 25-40)

La transició de l'Església i el seu allunyament de la dictadura s'analitzen en aquest treball des d'una perspectiva de gènere. Un sector molt dinàmic de religioses i seglars catòliques van participar en aquest procés demandant relacions igualitàries i, per tant, més democràtiques, en la societat espanyola. Van construir amb les seves pràctiques de vida i d'apostolat una nova identitat cristiana, que conciliava catolicisme i marxisme. Van intervenir en la lluita social i per la Democràcia com a cristianes, és a dir, van deslegitimar el règim com a integrants de l'Església. I per últim, van trencar amb estereotips, tot contribuint a l'acceptació d'una ciutadania plena de les dones en la democràcia. Tot i això, no van aconseguir un reconeixement dels seus drets a l'Església a causa de la resistència de la jerarquia.

Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia
Moreno Seco, Mónica

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València ; Granada : Universitat de Valéncia : Universidad de Granada, 2011. p. 307-332
ISBN 9788437078922

Aquest capítol analitza el procés de conformació d'una nova ciutadania democràtica femenina durant el procés de transició a la democràcia; entesa aquesta no només com un procés d'ampliació de dret i llibertats, sinó també d'eixamplament dels espais d'actuació i participació de les dones. En aquest sentit, fou el Feminisme qui aconseguí incorporar a l'agenda política del moment aquests elements per a la constitució d'aquesta ciutadania en clau femenina i igualitària. L'autora, tanmateix, assenyala que el debat polític i social en torn a aquest drets no pot dissociar-se de la controvèrsia al voltant de les relacions Església-Estat, atès que alguns aspectes que la jerarquia eclesiàstica vinculava a la moral i la família es convertiren així en terreny adobat per a la polèmica. Així mateix, l'autora qüestiona la identificació esquemàtica de feminisme amb laïcisme, tot destacant el catolicisme feminista d'esquerres i com, en definitiva, la incorporació de categories discursives feministes impregnaren tant les cultures polítiques laiques com catòliques i, principalment, les d'esquerres, alhora que generaven rebuig i resistències en determinats segments de la societat.

Cristianas por el feminismo y la democracia : catolicismo femenino y movilización en los años setenta
Moreno Seco, Mónica

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 53 (2005) p. 137-154)

La presència de dones catòliques en el feminisme dels anys setanta i en l'oposició política a la dictadura franquista no sol ésser destacada. En el feminisme, van crear llurs pròpies associacions i s'incorporaren a mobilitzacions comunes; en el terreny polític intervingueren en el debat sobre la transició i participaren en partits com Izquierda Democrática o el PSOE. De la mateixa manera que en el feminisme històric, les catòliques de la transició dugueren a terme un paper notable en els orígens del moviment de dones i es decantaren per la defensa de l'educació femenina, en un context en què resultava molt difícil reivindicar una Ciutadania política completa per a les dones.

Movimientos sociales y actitudes políticas en la crisis del franquismo
Molinero Ruiz, Carme

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 8 (1992) p. 269 - 280)

La interpretació que la historiografia dels anys 1980 ha consolidat sobre la transició democràtica ha estat la d'un Joan Carles I que hauria exercit de "motor del canvi" en aliança amb alguns sectors aperturistes del règim franquista. Aquest paradigma, que no té en compte els canvis econòmics i la crisi viscuda a Espanya a partir de 1973, té també com a punts febles l'escassa atenció que para a l'augment de la conflictivitat social i laboral i a les reivindicacions nacionals que es manifestaren a Catalunya i al País Basc. Aquest article contribueix, doncs, a una perspectiva més àmplia que no ignora que el règim era impossible de conjugar amb les noves realitats socials i internacionals, de tal manera que el canvi arribà a esdevenir l'única manera de preservar la monarquia.

La Historia social de la época franquista : una aproximación
Molinero Ruiz, Carme

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 30 (1998) p. 133-154)

El present article realitza un estat de la qüestió de la historiografia sobre la dictadura, i en general sobre l'època franquista, a finals dels anys noranta del segle passat; aquesta havia experimentat un desenvolupament notable, especialment en l'àmbit de la història política. El balanç de la història social d'aquest període era, en canvi, més pobre, malgrat que s'apreciava un impuls notable que es traduí ja en aportacions rellevants. L'article s'ocupa de tres aspectes que han merescut una atenció especial: en primer lloc, les actituds polítiques predominants en la societat espanyola abans i durant la dictadura franquista; en segon lloc, l'evolució dels nivells i condicions de vida, especialment dels treballadors, tant en els anys de la dura postguerra com en els del desarrollismo dels seixanta; en tercer lloc, de la conflictivitat i els moviments socials, sobretot en el marc de les transformacions socio-econòmiques dels anys seixanta i setanta.

¿Vino viejo en odres nuevos? : Continuidades y discontinuidades en la historia de los movimientos sociales
Mees, Ludger

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 16 (1997) p. 219-254)

L'estudi que es realitza en aquest article presenta, en primer lloc i de manera breu, les condicions històriques que van acompanyar la transformació dels moviments socials tradicionals(premoderns, preindustrials) en moviments moderns. La història de la conceptualització d'aquests darrers per part dels científics socials s'esbossa en un segon apartat. En tercer lloc, l'article s'endinsa en el debat sobre els nous moviments socials, el grau de novetat dels quals es comprova amb el recurs comparatiu amb alguns casos de moviments vells. Finalment s'exposen algunes conclusions derivades de les reflexions prèvies.

La Política de la transición
Maravall, José María

Madrid : Taurus, 1984
ISBN 8430612475

Aquesta és una obra de referència clàssica sobre el procés de transició. Explica el procés per la combinació de reforma "des de dalt" i "pressió des de baix", en el context de la "pauta de moderació" de la societat espanyola. La pressió popular, especialment del moviment obrer, seria fonamental per a la crisi del franquisme, per a fer inviable una "Democràcia limitada i atorgada", per a la disposició de la "dreta civilitzada" a "convertir la reforma en Ruptura" i per a sostenir la iniciativa de l'esquerra fins a les eleccions de juny de 1977. Un altre aspecte de l'obra de Maravall és l'estudi de la cultura política de la societat espanyola durant la transició, que combina l'apatia i el cinisme polítics -el "desencís"- amb la identificació amb els principis democràtics. Maravall constata la desmobilització associada a la negociació entre elits partidàries, però ho considera com un probable requisit per a la consolidació democràtica.

Los Intelectuales de izquierda : un sentimiento de crisis
Mainer, José Carlos

Historia y Política. (Madrid. Núm 20 (2008) p. 159-181)

Els orígens de l'intel·lectual espanyol d'esquerra en el període democràtic arranquen de les vivències col·lectives del final del franquisme, marcades per la impotència i la introspecció masoquista que no impediren una activa revisió dels antecedents culturals ocults: la seva històrica tradició progressita. Al respecte, el treball distingeix diverses actituds "generacionals", entre les quals la més significativa és la dels nascuts en el decenni dels anys quaranta. Però tant aquesta com la posterior (la generació dels vuitanta) han viscut simultàniament el desmantellament de la noció clàssica d'intel·lectual i l'emergència del pensament neoconservador en els anys noranta.

La Nueva izquierda feminista : ¿matriz de cambio político y cultural?
López Romo, Raúl

Ayer. (Madrid. Núm 92 (2013) p. 99-121)

Partint del cas del moviment feminista, en aquest article s'analitza en quina mesura la nova esquerra ha contribuït al canvi polític i cultural en l'Espanya recent. L'esquerra radical es va moure entre la continuïtat (velles referències doctrinàries) i la ruptura (l'èmfasi en nous subjectes transformadors i formes de vida). Pel que fa a les relacions de gènere, des del darrer terç del segle XX s'ha produït una autèntica revolució cultural. Ara bé, aquesta darrera no va ésser impulsada únicament pel ja dit sector polític, atès que en alguns aspectes, l'esquerra tornà a valdre's de dialèctiques binàries (burgesos contra proletaris, homes contra dones) per a comprendre una societat creixentment complexa.

La Representación pública del movimiento de liberación de la mujer en la prensa diaria española (1975 - 1979)
Larrondo Ureta, Ainara

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 39 (2009) p. 627-655)

L'article estudia la representació del moviment d'alliberament de la dona en la premsa diària espanyola durant el postfranqusime (1975-1979), breu període que revesteix gran transcendència per al feminisme organitzat i per al periodisme escrit, com a actor polític i agent socialitzador del trànsit cap a un sistema democràtic. Aquesta anàlisi posa en relació la presència-absència del moviment de dones a l'espai públic i les pàgines dels periòdics, a partir del tipus de tractament que es dóna a la lluita feminista i els mecanismes que contribueixen a forjar la seua identitat, concepte i significat per a la societat. Concretament, reconeix l'existència d'imatges parcials que retracten el Feminisme de la transició en termes contradictoris, com un moviment de confrontació, de marcat caràcter polític, conjuntural i amb una gran segmentació ideològica i organitzativa.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia


Barcelona : Península, 2006
ISBN 9788483077481

Recopilació de les ponències del congrés "La transició de la dictadura franquista a la Democràcia", organitzat pel Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) a Barcelona entre els dies 20 i 22 d'octubre del 2005. L'obra pretenia revisitar aquell procés des de distintes perspectives tot incorporant els darrers avenços en la investigació. Hi trobem les aportacions de Rafael Chirbes sobre la memòria associada al procés; Santos Julià hi analitza el procés de canvi polític, assenyalant el seu caràcter obert i contingent; José-Carlos Mainer tracta allò que s'ha anomenat "cultura de la transició"; José M. Marín, en canvi, se centra en els condicionants socio-econòmics del procés i a l'acció dels Sindicats en aquest context; Pere Ysàs analitza el procés d'erosió que comportà la impossibilitat de la continuïtat del règim i en què l'oposició va tenir un paper cabdal; Joaquim Molas s'aproxima a la cultura catalana durant el procés de canvi polític; Manuel Pérez Ledesma reflexiona sobre el paper dels moviments socials; Javier Ugarte, en canvi, se centra en les continuïtats i ruptures amb el règim anterior i Carme Molinero realitza una reflexió general sobre el procés de Transició des d'una perspectiva històrica.